07/08/2012

Fitxes de degustació - Saint Peter's Brewery - The Saints


Saint Peter’s – The Saints
Estil: Whisky beer.
Presentació: ampolla de 500mL
Alcohol: 4,8%Vol.
Caducitat: 08/12/2012
Data del tast: 27 -07-2012
Temperatura del tast: 12ºC en amunt

El lloc:
Suffolk es troba al Nord-Est de Londres en una mena de península que hi ha al davant d'Holanda. Concretant una mica, el lloc es troba entre Norwich i Ipswich, una zona visitada per  P.D. James a "intrigues i desitjos" (Devices and desires).


Adreces:
St. Peter’s Brewery Co. Ltd., St. Peter’s Hall,
St. Peter South Elmham, Bungay, Suffolk NR35 1NQ
+44 (0) 1986 782322

La brouateria:
Va ser fundada en 1996 a l'adreça indicada en un barri amb moltes cases de la ruralia antiga a South Elham prop de Bungary.
El lloc és especialment adient atès que la qualitat de les aigua del pou propi és ideal. També permet l'abastiment d'ordis locals i llúpols de Kent per a l'elaboració de receptes tradicionals angleses.
Es produeixen doncs "ales" tradicionals angleses i també, una bona varietat d'estils menys comuns, de temporada o aromatitzats com se'n feien en el segle XIX.
Segons el seu web, a St Peters, tenen com a objectiu mantenir antigues pràctiques de brouat tot intentant mantenir l'interès de les produccions noves. Volen "introduir cerveses angleses delicioses, d'alta qualitat, interessants en el mercat mundial".
Les ampolles de 500ml són la còpia d'una ampolla que data de ca. 1770 de Gibbstown, prop de Philadelphia. Va ser produïda per a Thomas Gerrard que tenia un hotel sobre el riu Delaware.



La cervesa:
Cervesa brouada amb malt fumat de whisky i amb whisky afegit de la Saint Georges Distillery de Norfolk. Ni l'etiqueta ni el web són gaire clars, però crec que en ser una "whisky beer", ha rebut un afegit de whisky.
Peated significa que l'ordi ha estat maltejat permetent que el fum de torba impregni el malt dels seus fenols que passen a la cervesa sense més, com en els whiskys de tipus Lagavulin, Tallisker o Caol Ila.

Descripció:

En destapar:
De seguida ens assalten fortes olors de fum, de terra, caramel i un toc d’efluvis marítims.
Un foc vora mar
Aspecte:
Cervesa de color de coure clar, una mica ambre i una mica mel. Perfectament transparent. Bon cap d’escuma blanc, dens i persistent. Forma garlandes.

En nas 1:
Fenols de fum molt presents. Al darrere, es poden trobar notes de fruita, especialment raïm blanc. També es pot notar alguna cosa de galeta. Al poc temps, el fum s’esfuma (!) una mica i deixa entreveure alguna cosa de flor blanca i de pi.
Flor i foc.

En boca 2:
El fum i la terra són molt forts però no abassegadors. El fum pica una mica (molt poc, de fet). El cos és entre mitjà i tirant a fluixet. Es nota bé el tacte lleugerament oliós de les cerveses fumades.
L’amargor és la justa, sense excessos, principalment seca, persistent i curiosament “càlida”. A la llarga es poden trobar notes de fusta i de galeta.

Tot i que la cervesa s’ha elaborat amb whisky i en fusts de whisky, de moment, el toc de whisky no es nota.

En nas 2:
Els perfils de terra i de fum són molt evidents. Al darrere, aquest cop, podem notar olors de whisky. Cal notar que en una cervesa com aquesta, amb un perfil de fum tan fort, es poden distingir  altres elements allunyant el nas de la cervesa: les olors de fum arriben més dissoltes i permeten trobar altres perfils menys violents. 10 centímetres de distància de més del que solem fer, està bé. Així trobem galeta, pa de pessic així com quelcom de mel i de pansa.

 Insistint i forçant una mica, també trobem flaira d’ortiga.
Ortiga

En boca 2:
Com sempre i inevitablement, es noten bé el fum i terra  però en mesura justa. També podem identificar la fusta i el whisky. En boca no es noten tant la resta de perfils. Queden una mica tapats per les olors principals. Però també cal dir que és d’esperar en una cervesa fumada.
Molt a la llarga, trobem un toc acidulat.
En aquesta segona passada, l’amargor és seca però quasi nul·la. Molt al final, apareix un fruita sense identificar.
Astringència, no; DMS, tampoc es troba diacetil: si n’hi ha, queda tapat pel demés.

En nas 3:
En una tercera passada i a distància, trobem, a més de fum i fusta, quelcom de cítric i d’ortiga (possiblement hi hagi Fuggle). Tornem a identificar notes de whisky acompanyades, aquest cop, per caramel. També apareix un toc de panses. Més a prop, trobem quelcom de galeta i de pa de pessic.

El cítric sembla resoldre’s a la llarga en Grosella.

En boca 3:
Comencem la tercera passada amb alguna cosa discreta de sal. Amb el cru més calent, el fum i la terra deixen passar notes més identificables de grosella. 

Grosella blanca
També trobem un lleuger toc de marinada.
La cervesa és molt persistent en el seu vessant fumat i és d'amargor més aviat seca. I, a més, aquesta darrera va augmentant amb el temps.
Retorn simplement com de carn a la brasa amb un toc d'amargor.

Impressions generals:
Està clar que no ens trobem davant d'una cervesa de gustos estàndard. Més aviat seria per a especialistes amants de les coses fumades. Dóna el cas que sóc un d'ells de manera que podem dir que aquesta cervesa bastant fumada i amb tocs (massa) discrets de whisky em sembla molt agradable. L'he provada en fred i en calent i, sincerament, en calent (més de 12ºC) dóna més joc i alegria. 
Però entenc que no agradi a tothom.

Jo la recomanaria amb un cuscús de xai 

o amb coses tan simples i eficaces com patates al forn o, a la brasa, encara millor. 

Us estalvio els tòpics de la carn a la brasa que, no per ser tòpics, són dolents. Simplement s'han repetit fins a la sacietat: que em dieu de peix fumat? Doncs això, és correcte, trobo, però ultra-clàssic.

Un altre suggeriment seria de provar la combinació amb formatge blau o amb alguna cosa elaborada amb formatge blau. (Una suggerència de la Isabel, la meva dona.)

El primer tast, al menys és molt curiós.


Altres apreciacions:

06/08/2012

Fitxes de degustació - Glops Ale


Glops Ale
Sobre la brouateria: 
Llúpols i Llevats S.L. és una empresa creada al 2005 per tres socis amb capital català. L’empresa es dedica a elaborar, comercialitzar i distribuir cervesa artesana i natural amb el nom GLOPS i cerveses personalitzades segons la demanda del client.
La maquinaria cervesera és de 300 L de capacitat per cocció, amb dos fermentadors de 300 L i sis maduradors de 300 L. La capacitat de producció anual és de 300 HL de cervesa Lager.
Llúpols i Llevats S.L. està situada al passatge Milans 48-50, 1r 1a de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Tel. fix: 93 260 11 50
Tel. mòbil: 680 325 709

Correu
: glops@llupolsillevats.com
http://www.llupolsillevats.com

Presentació:
Ampolla de 33 cL
Alcohol: 4,9%Vol
Cad. 27 Juliol 2012
tast 27 de Juliol 2012
IBU: 17
Temperatura de tast: 12ºC
Cervesa creada i treta al mercat en 2011.

Ingredients:
Probablement llúpol Cascade durant la cocció i en sec.

Descripció:

En destapar: 
Herba i llimona (cosa que fa fortament pensar en el Cascade)
Aspecte:
Color de carabassa, poc transparent. Cap d'escuma dens i persistent.

En nas 1:
Olors de llúpol clarament determinats per la Llimona i un toc de Pi. També es poden trobar aromes de taronja confitada o de pastís de taronja. Olors florals sense identificar amb un punt de caramel.
En Boca 1:
El primer que es pot notar és l'amargor, més aviat metàl·lica. També es nota bé l'efervescència prou forta (cosa que no es podia suposar veient el cap d'escuma més aviat "normal"). Ambdues característiques s'atenuen ràpidament deixant així passar un bon toc de tall de fulla (heura).
El tast és llarg en l'amargor, i aquesta reapareix en forma seca. Un punt d'acidesa fa la seva aparició, però molt tènue i només si es conserva la cervesa molta estona en boca.
Cos entre fluix i mitjà. Cap astringència. Retorn amarg sense "companyia".

En nas 2:
Olor de Pebrot verd o de Planta grassa així com de Pi. 
Aquest cop la Llimona no apareix. En aquesta segona passada podem trobar també, amagada darrera la planta grassa, una bona nota de galeta. Quelcom de caramel, gairebé res.

En boca 2:
En primer lloc, torna el cítric en forma de Taronja confitada. Segueix però dominant el tall de fulla o de planta grassa.

L'amargor segueix essent bastant notable a mig camí entre seca i metàl·lica. El tast és molt persistent i s'asseca amb el temps.
Personalment, em faltaria una evidència més clara del perfil del malt. Aquest, de moment, és quasi inexistent.
Això és un bon exemple per il·lustrar el fet que els IBU teòrics i l'amargor que podem sentir són coses ben dispars. En efecte, els IBU són molt discrets (17) i això ens hauria de donar una cervesa gairebé sense amargor, però no és el cas. Aquesta Ale és prou amarga. Sense cap exageració, però al cap i a la fi, amarga.

En nas 3:
En una tercera passada, forçant una mica, trobem el ferment fresc i altre cop, el tall de fulla d'heura. El Pi i la Taronja segueixen presents.

Notes florals sense identificar i final discret de caramel. Amb la temperatura, la nota floral augmenta sense que es pugui identificar.

En boca 3:
Fugisser toc de gamba, res, un segon! alguna cosa de DMS?
Seguim amb la taronja. el cos, amb la temperatura també sembla més consistent. "Bevibilitat" perfecta, el cru passa sense problemes.
L'amargor segueix notable però disminuïda en la seva intensitat.
Acidesa només molt a la llarga. Astringència, no, diacetil, no,
Efervescència, ara, un pèl baixa.
Toc insignificant de clor (clorofenol?) molt al final.